En la nostra cultura, gran part dels estímuls que rebem són de naturalesa visual o tàctil. Esta informació prové de dos grans fonts: la que proporciona la Naturalesa i la que prové de l'activitat i creació humana, on estan inclosos, naturalment, el disseny i les arts en general.
La necessitat l'educació plàstica i visual es fa evident en primer lloc a partir de la necessitat de desenvolupar en els alumnes capacitats d'expressió, anàlisi, crítica, apreciació i categorització de les imatges, i, en segon lloc, en relació amb la inundació d'informació visual pròpia de la nostra època.
La imatge no és la realitat i no es correspon amb l'aparença objectiva directament perceptible. Precisament, en eixa discrepància respecte a l'aparença perceptible dels objectes, la imatge és capaç de servir de vehicle a una visió més profunda de la realitat, o, al contrari, de presentar una versió esbiaixada d'esta. La realitat, en conseqüència, apareix susceptible de presentació a través d'innumerables imatges distintes entre si que, en la seua diferència, es relativitzen unes a altres i relativitzen, per tant, la realitat que representen. Gràcies a tot això, l'educació en la imatge permet, al mateix temps, un accés més profund a la realitat i una capacitat de distanciament crític respecte a ella.
La necessitat l'educació plàstica i visual es fa evident en primer lloc a partir de la necessitat de desenvolupar en els alumnes capacitats d'expressió, anàlisi, crítica, apreciació i categorització de les imatges, i, en segon lloc, en relació amb la inundació d'informació visual pròpia de la nostra època.
La imatge no és la realitat i no es correspon amb l'aparença objectiva directament perceptible. Precisament, en eixa discrepància respecte a l'aparença perceptible dels objectes, la imatge és capaç de servir de vehicle a una visió més profunda de la realitat, o, al contrari, de presentar una versió esbiaixada d'esta. La realitat, en conseqüència, apareix susceptible de presentació a través d'innumerables imatges distintes entre si que, en la seua diferència, es relativitzen unes a altres i relativitzen, per tant, la realitat que representen. Gràcies a tot això, l'educació en la imatge permet, al mateix temps, un accés més profund a la realitat i una capacitat de distanciament crític respecte a ella.
